Avui he sortit molt molt contenta de com ha anat, he vist al Gerard molt més proper ami i molt content. 

Així que he aconseguit un dels objectius perquè el Gerard mica en mica s´obre més ami, enquant al sentiment d´efectivitat que tant li costa de mostrar. 

La primera cosa que ha anat millor es que quant l´he anat a buscar, de camí cap a l´aula em anat agafats de la mà i hem passat de llarg de l´aula de la Teresa. L´altre cosa positiva d´avui esque alhora de fer els deures els ha fet molt millor i més ràpid, sense posar-se nerviós ni bloquejar-se.  Al acabar-los em jugat als jocs que havia portat de casa mev, apart d´un memory li he ensenyat a jugar al Quien es Quien, un joc que l hi a encantat. 

Quan s´ha acabat l´hora hem tornat agafats de la mà, i m´ha dit que es volia despedir amb una xocada de mans (mica en mica intentaré aconseguir l´abraçada). 

És el dia que he sortit més contenta de tots, perquè ara ja començo a notar que de veritat m´esta agafant confiança, ja que a part de que ell és molt xerraire es deixa anar més i em fa més cas.